Xixona està situada a 25 km. d'Alacant i a 25 km. d'Alcoi, comunicades ambdues per la CV-800. Altres municipis propers són Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, el Campello, Busot, Tibi o Torre de les Maçanes. És de predomini lingüístic valencià.

El nucli urbà està en un gran vall envoltada de muntanyes com la Serra de la Carrasqueta amb el seu punt més alt en El Cremat amb 1242m, el cim de Montagut (1080m.), Cabeçó d'Or (1210m.) O la Penya Migjorn (1226m.). En concret se situa a la falda d'aquesta última. El seu extens terme municipal, de 163,75 km2, està travessat pels rius de la Serra, de la Torre, Coscó i Montnegre, tot i que els tres primers només porten aigua en èpoques de pluja abundant. El Montnegre, que es manté amb aigua gràcies a les aportacions del Pantà de Tibi, recorre la pedania del mateix nom. La Sarga, situada a l'altre extrem del terme municipal, al límit amb Alcoi, és una altra pedania xixonenca que compta, a més, amb unes interessants pintures rupestres.

RUTES

PR-CV 212 Xixona - Penya Migjorn - Xixona

PR-CV 112 Xixona - Vivens - Xixona

PR-CV 270 Xixona - Pou del Surdo

Vies d'escalada al Cabeç dels Nanos

 

Els Plantadets

 

L'àmbit que abasta el Paratge Natural Municipal de "els Plantadets" és considerat com una àrea d'important interès ambiental dins el terme municipal de Xixona amb valors ecològics, paisatgístics, de patrimoni cultural i relacionat amb els usos recreatius i d'esplai.

La vegetació existent en l'àmbit del paratge és molt homogènia en tota la seva extensió, predominant les pinedes denses de pi blanc, que, encara procedeixen de repoblació, es troben molt naturalitzats. Es troben també bosquets dispersos de carrasca i algun peu dispers de roure valencià.

Quant a la fauna es constata la presència de mamífers com la guineu, el teixó, la geneta, el senglar, el conill i, encara que menys freqüent, la llebre. Pel que fa a l'herpetofauna, cal citar la presència del gripau comú, del gripau corredor, la sargantana cuallarga, la sargantana cendrosa, i el fardatxo. Entre els ofidis, cal constatar la presència de la serp verda, la serp de ferradura i l'escurçó ibèric.

L'ornitofauna és la pròpia de les masses de pineda, amb espècies com el tudó, la tórtora, el picot verd, el papamosques gris, el mite, la mallerenga petita, el capellanet, el colltort, el raspinell comú, el rossinyol comuna o el pardal moliner. L'esparver, el gamarús, el xot i el mussol real són espècies que poden també trobar-se a la zona i que en alguns casos poden establir nidificació en la mateixa.

Paisatgísticament, la zona hi ha un gran interès en l'àmbit local, ja que constitueix una extensa taca verda en un entorn àrid, com és el paisatge de la part baixa del terme de Xixona, a les zones de la conca baixa del riu Montnegre a la costa. A això, cal afegir que les panoràmiques des de la part alta del paratge són de gran interès, abastant gran part de les formacions muntanyoses del nord d'Alacant, com Aitana, Puig Campana, Serrella, Menejador, etc.
Pel que fa al patrimoni etnològic, cal destacar l'existència de dues coves i un aljub vinculats històricament a l'activitat ramadera.

 

La Carrasqueta

 

 

La Carrasqueta és una serra situada a la Comarca de l'Alacantí (província d'Alacant), al terme municipal de Xixona, amb el seu punt més alt en El Cremat a 1243 metres sobre el nivell del mar. Està situada al final de la Vall de la Canal (entre Alcoi i Xixona) i per ella discorre la carretera nacional Alacant-Xixona-Alcoi.


Aquesta serra es denomina així per l'abundància de carrasques mediterrànies en la seva part alta, és a dir, a l'obaga. És un port de muntanya que a l'hivern a causa de la neu i la boira espessa, la precaució a la carretera ha de ser màxima.


La Serra de la Carrasqueta és una destinació atractiva que ofereix un ampli ventall d'activitats d'oci i aventura, esports, turisme cultural, preciosos paisatges i molts altres atractius que fan d'ella una destinació perfecta per al turisme rural en general.


Des del cim del port de la Carrasqueta fins a les riberes dels rierols i en el més profund de les seves valls, aquesta serra ofereix per al delit dels visitants, preciosos boscos típics d'aquesta zona de la muntanya alacantina, valls entapissats per la naturalesa mediterrània on la fauna campa al seu aire, racons amb encant, i per descomptat, petits pobles i masies que fan encara més patent l'essència rural.

Pou del Surdo: Es tracta d'un pou de neu situat a la serra de la Carrasqueta a 1.100 m d'altitud. El pou és de planta circular i coberta de teula. A la part W i al costat del dipòsit ha una masia anomenada la Cava o casa del Surdo, on hi ha un hotel rural. Està situat en una zona natural privilegiada i de gran valor paisatgístic a l'estar envoltat de muntanyes emblemàtiques de la província d'Alacant.

Un pou de neu és una construcció utilitzada per a emmagatzemar la neu que es recollia en àrees de muntanya, per a la posterior comercialització durant l'estiu. La utilització de la neu està relacionada amb la conservació d'aliments, amb usos terapèutics i amb diferents aplicacions gastronòmiques com la fabricació de gelats. El comerç de la neu va tenir lloc des de finals del segle XVI fins a les últimes dècades del segle XIX, en què la competència amb el gel industrial va originar la seva decadència i desaparició.

 

La Sarga

 

Durant l'Edat Moderna, una fórmula de creació de senyorius molt emprada va ser la utilització del privilegi concedit per Alfonso II al Regne de València. Un d'aquests senyorius va ser el de la Sarga creat per la família d'Els Descals. La Sarga és una pedania pertanyent al municipi de Xixona i situada als peus de la Carrasqueta, a la vall de la Canal.

La Sarga és més coneguda per les pintures rupestres que es troben a les coves situades al costat del denominat Mas de la Cova (Masia de la Cova). Van ser descobertes el 1951. En elles s'aprecien les figures d'antics caçadors, animals, entre altres figures geomètriques.

Les pintures, en bon estat de conservació, van ser declarades per l'Assemblea General de la Unesco Patrimoni de la Humanitat el 19 de desembre de 1998 i conformen les expressions més importants de l'etapa post-paleolítica de l'arc mediterrani.
 

El Salt

 

 
Situat a la partida del mateix nom és un salt d'aigua natural que contrasta amb el paisatge de terrenys àrids que hi ha al seu voltant.

La natura és capritxosa, i va tenir a bé crear un espai de gran bellesa en el riu de la Torre. Un salt d'aigua de més de 20 metres presideix el paratge, on brolla l'aigua tot l'any, refrescant l'ambient.
Els "tolls" o tolls d'aigua, conviden a banyar-se a l'estiu, així com la seva àrea recreativa, amb taules i bancs, anima un dinar sota un petit bosc de ribera.

Peixos, crancs i tortugues es poden veure pels voltants dels petits llacs, mitjançant un accés segur i còmode a través d'un camí amb baranes. S'ha habilitat també un petit aparcament per a cotxes i un mirador que permet observar el canó fluvial que hi perfora l'aigua al llarg dels segles.

El paratge de "El Salt" està a 15 minuts amb cotxe des d'Alacant; i l'encreuament per arribar està a la carretera CV-800 al costat del cementiri. Ens dirigim en direcció a Xixona i al costat del institut de la localitat, un cartell ens indica l'accés a un camí rural en molt bones condicions, que ens condueix fins a l'àrea recreativa.

Si arribem des d'Alcoi, a l'entrada de Xixona a l'esquerra ens desviem en direcció al cementiri i ens trobarem amb les indicacions per a poder accedir a aquest paratge.
 

La Font de Vivens

 

La Font de Vivens és una zona d'esplai àmplia envoltada per un medi natural ben conservat i paisatges de gran interès. Aquesta serra forma, juntament amb la de la Carrasqueta, Rentonar i els Plans una cadena muntanyosa que separa pel nord la zona muntanyosa de l'Alcoià dels plans de l'Alacantí.
A més, aquest paratge forma part del sender de petit recorregut PR-CV 112 que s'inicia a Xixona.

Per accedir a la Font de Vivens, des Xixona direcció Alcoi per la CV-800. Abans de coronar el port de la Carrasqueta i a uns 200 metres del punt quilomètric 229, agafem una pista a l'esquerra al costat d'uns xiprers i seguim la pista senyalitzada. A uns 9 quilòmetres de l'entrador hi ha l'àrea d'esbarjo.
 
 

Compartir: